Per què ara?
Quan una està a punt de fer 30 anys i l’any nou comença, és moment de parar i pensar. Jo he parat i he pensat… Quines són les coses que m’apassionen i he deixat de fer? I de seguida recordo com m’agradava posar la meva llista de música preferida i escriure històries. Imaginar què li ha passat a la noia que plora al metro, com hagués viscut un terratrèmol el camperol de fa 300 anys? I per què jo vaig deixar d’escriure quan vaig viure un amor que em va destruir i avui vull retre homenatge a l’amor que m’ha reconstruit.
La seva història
La Llibreta Viatgera comença com un lloc on escriure tot allò que no he escrit els últims 7 anys. És un record de la infantesa, quan la meva mare, professora d’infantil feia que els seus alumnes escrivissin o dibuixessin a una llibreta les coses que havien fet el cap de setmana, o durant festes. I encara visualitzo aquelles primeres frases escrites amb lletra de pal, amb dibuixos abstractes que pretenien representar la realitat dels petits que imaginaven que els lleons eren dracs, i els avions ocells voladors. La Llibreta Viatgera és un lloc segur on deixar volar la imaginació, on les serps es converteixin en basiliscs, i les histories d’amor que no van acabar bé, tinguin un final èpic.
“Escriurem que tot no va ser fàcil”.
“… Marxarem recordant tots aquells dies…”
Miki Núñez
I així com diu la lletra de vegades no tot són basiliscs i dracs. La vida ens enfronta amb la realitat, que cada minut que passa estem més a prop de desparèixer, i que a cada pas que fem endavant també som més a prop de deixar els que estimem enrere; avis, pares, amics, germans…
I aquest preten també ser un bloc on guardar petits moments enmascarats en històries de persoantges ficticis i no tan ficticis on retre homenatge a totes les persones que, invisibles al món, han fet del meu univers un lloc extraordinari.
La llibreta Viatgera 